BALL DE BASTONS
m. | folkl. | |
1. Comparsa composta de ↑bastoners, molt arrelada al Penedès i que sol participar en els seguicis festius, acompanyada de ritme musical adient.
2. Cadascuna de les coreografies que inerpreta un grup de bastoners.
3. Esbatussada, baralla acabada a cops.
COMENTARIS:
Vilà, Sitges festa major, 18: «La tradició oral ens parla d’un origen guerrer quan, en realitat, és més probable que provingui d’invocacions o rituals agraris... Al Penedès poden admirar-se nombrosos conjunts de Balls de Bastons amb la particularitat que a cada lloc on és representat té unes variants de coreografia o picada.»
De vegades el ball és anomenat Ball de bastonets i, antigament, Ball de bataners.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Arroyo, Cop fort i sec, 16: «El ball de bastons és una dansa col·lectiva que es balla, normalment, en grups de 8 persones. [...] Amb uns bastons de fusta que duen a les mans, colpegen compassadament i rítmicament els uns contra els altres. Segueixen una coreografia preestablerta i una melodia tocada per diferents instruments.»; 18: «Històricament el ball de bastons ha ballat acompanyat pel so del flabiol, les gralles i el timbal, però en l’actualitat hi ha colles que dansen amb la música del violí, l’acordió o el sac de gemecs.»
Bàyer, Abecedari Festa Major: 44 «Ball de bataners: sinònim utilitzat antigament en alguns documents del Penedès per anomenar el ball de bastons.»
Bové, Penedès Folklore, 19: «Al començar la dansa formen un aplec de dos quadros de llargada molt escaient, fent ells reviure nostre esperit i bategar nostres cors amb sos lleugers salts i giravolts junt amb sos cops de bastons per ací i per allà que trucant de dret i de revés amb els del company, per dalt, per baix i per sota la cama, seguint sempre tan compassats el ritme de les boniques tonades que els sona el flubiol i el tamborí.»; 20: «El ball de bastons té diversos exercicis amb diferents tonades, tenint les més conegudes els noms següents: l’Any nou, el 4 de setmbre, el Buida-sacs, la Diana, la Dragona i la Lloba a Vilafranca; la Boja, la Bolangera, el Corrandillo, l’Esquerpa, la Milana, i la Morena a Vilanova; i l’Airosa, el Brunzit, la Inglesa, la Grega, la Pavana, la Revessa, el Rigodon i el Rotllet a Vilafranca i a Vilanova.
Insenser, Josep, apud Ribas Bastons, 50: «El ball de bastons conté diversos jocs o exercicis i per a cada un té diferent tonada, coneguda amb el nom consegüent: la Dragona, el Rotllet, l’Airosa, l’Any nou, el Quatre de desembre, la Buida-sacs, la Pavana, el Brunzit, la lloba, la Diana, el Rigodon,, l’Anglesa, la Revessa... La colla es compon de vuit homes, formant dues seccions: mitgers i cantoners.»
EXEMPLES:
Les paraules van pujar de to i, al final, hi va haver un ball de bastons.
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, 30 d’agost, 83: «De lluc d’alzina | són els bastons. | Lleuguers com daines, els balladors. [...] Vibra la gralla. Comença el ball. | Millor diríem, | potser, el combat: | ímpetu, fúria, | nervi, crit, foc, | salts, sotacames | i giravolts. | Oh com es lliuren | al noble joc! | Oh com bateguen | bastons i cors!...»
Ramon Ramon i Vidales a En Pau de la Gralla (apud Bofarull, Germans Ramon, 122): «després del so dels timbals de dit ball, el crec-cric-crec del de bastons»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca.: 23 «Allí los del ball de Bastons, que suavan lo mateix que carreters».
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major. «Els bastons vénen del Noia | i al pal porten una toia.»
Bofarull Costums que es perden, 163: «ball de bastons... tot i no ser aquest ball dels de lletra o parlaments, per recordar-se la tonada, la imaginació popular ha inventat una estrofa... tal és: “Tan, tirorena, | cigala de Badó, | tan, tirorena, | cigala de Badó, | tan, tiroré, tiroré, tiroré, | tiroré, tiroré, tiroré, tiroró”».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB: «Ball de bastons. Ball popular existent a moltes de comarques catalanes, en el qual els balladors van armats de bastons i simulen un combat.»
DIEC. BALL. m. 2 2 ball de bastons Ball folklòric en el qual els balladors fan xocar uns bastons que duen a les mans tot seguint el ritme de la melodia que acompanya les seves evolucions.
