BANDERER BANDERERA
m. i f. | folkl. carn. | |
1 Nom que rep el ↑bastoner que situat en un costat del grup porta un ↑bastó a la mà dreta i una banderola a l’esquerra.
2 A Vilanova, el qui porta la bandera de cadascuna de les entitats el dia de les comparses.
COMENTARIS:
Sembla que comença a estar en desús el concurrent castellanisme de banderado.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Arroyo, Cop fort i sec., 17: Cada ballador porta dos bastons, menys el banderer, o abanderado, que en porta un a la mà dreta i a la mà esquerra aguanta el banderí de la colla.
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Banderer. El qui porta la bandera de cada una de les entitats en dia de les comparses.
Ribas, Bastons, 56: «el banderer aguanta dreta l’ensenya»; 96: «Relleu banderer... va deixar el ball... i em va passar la bandera»
Vilà, Sitges festa major, 5: «el banderado del Ball de Bastons»; 19 «Banderado: S’anomena així el cap de cada fila de bastoners. Aquests ballaires duen un sol bastó a la mà dreta i sostenen amb l’esquerra una pal amb una banderola...»
