FUNYIR
t. tr. | alim. | |
Fènyer, acabar de treballar (la pasta de cada peça de pa) sobre una taula.
COMENTARIS:
En el DCVB, hi ha tant fonyir com funyir, indicant, en els dos casos, que es tracta de fènyer, treballar, la pasta del pa. El desplaçament de l’accent i el canvi -o- / -e- no tenen una explicació fàcil, però el que és cert és que s’han produït. El DCVB anota que fo/funyir és propi del Penedès. En el DIEC2 no hi ha aquesta variant, però sí fényer.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Boi 27, 10: «feta la pasta la tallaven i la pesaven en unes balances, després funyien o mauraven els pans, els deixaven reposar...»; 12: «el pa funyit...»
Griera, Feines i costums, 29: FONYIR «Treballar la pasta damunt el fonyidor S'agafen trossos de pasta i, després de donar-los la forma rodona, se'ls posa a la caixa.» (... Vilafranca).
DCVB. FUNYIR. v. tr. Fènyer, fer el pa (Guilleries, Garrotxa, Penedès, Tortosa).
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 207: «fonyir -Treballar, damunt d’una post, la pasta amb què es fa el pa».
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 207: «Aquesta massa no està prou fonyida i el pa no serà bo».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. FUNYIR. v. tr. Fènyer (v. tr. Acabar de treballar (la pasta de cada peça de pa) sobre una taula).
