MOLASSA
m. | constr. | |
1. Pedra idònia per a les construccions de pedra seca. 2. agric. topon. local. A Vilanova, barraca de pedra seca. 3. Motlle de fusta per a la construcció de revoltons.
COMENTARIS:
Martí Soler Carrers Vilafranca, p 51: «La Pedrera Fonda... dona una pedra blanca i dòcil a l’eina, que es deixa serrar i treballar molt bé sobretot de seguida d’arrencada de la pedrera. També s’anomena pedra tova o molassa...».
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 58 «La barraca de pedra seca [...] construcció popular antiquíssima [...] aprofitava (com també per als marges) les pedres procedents de la rompuda de la crosta terrestre [...] Havent-hi intervingut sobretot gascons [...] el mot molassa sembla venir de l’occità moulasso, que és el nom de la pedra tova que ja feien servir aquells constructors en el seu país d’origen i que, en el sentit d’”arenisca tendra”, ja consigna el DCVB. Molassa és, doncs, un augmentatiu clar de mola i no de mula, com induiria a interpretar erròniament l’habitual transcripció del mot com a mulassa.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella Noms lloc Olivella, p 44: «es referien a les cabanyes de vinya construïdes amb pedra seca, popularment anomenades mulasses en altres municipis de la comarca».
Giralt Vocabulario viña: MULASSA. Barraca. Refugi del pagès en cas de mal temps i, també, lloc per a guardar-hi els estris de treball (Vilanova).
Parés Parla col·loquial, p 36: MULASSA. F. Barraca de pedra seca. Expressió popular vilanovina. «A la vinya de casa encara hi ha la mulassa del pastor».
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 58: «molassa, ‘barraca de pedra seca al camp per desar-hi les eines o per arrecerar-s’hi el pagès en cas de mal temps’».; «Molassa és, doncs, un augmentatiu clar de mola i no de mula».
Pi de Cabanyes Pasífae: «... “molassa”... Augmentatiu de “mola” (de pedra d’esmolar) i no de “mula”...»
Sadurní Vallès Vocab. vinyater. MULASSA. Barraca de vinya, bastida amb pedra en sec i coberta per una cúpula falsa (Penedès marítim).
Tubau Vinya Garraf, p 165: «barraques de pedra seca ―les populars mulasses―».
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: mulassa (barraca de pedra seca per guardar les eines del pagès.)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Noms lloc Vilanova, p 31: «pocs anys després ja existia “la mulassa del de l’aigua calenta”»; p 79: «Barraca del Bruno. Mulassa emplaçada vora el fondo del Feixidor»; p 215: «Garrell era el renom d’un pagès... propietari de dues mulasses.
Martí Soler Carrers Vilafranca, p 51 «La Pedrera Fonda, d’on es va extreure la pedra per construir l’església de Santa Maria, dona una pedra blanca i dòcil a l’eina, que es deixa serrar i treballar molt bé sobretot de seguida d’arrencada de la pedrera. També s’anomena pedra tova o molassa, De la Pedrera Fonda també es va treure la pedra que el famós arquitecte Gaudí va posar a la façana de la casa Milà del passeig de Gràcia de Barcelona, anomenada la Pedrera.»
D. Vives Trujillo a Santa Maria de Vilafranca, p 229: «la pedra utilitzada en la construcció va ser tova o molassa, treta de la Pedrera Fonda del terme d’Olèrdola.».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. MOLASSA. f. Arenisca tendra composta de grans molt fins de quars lligats amb un ciment calís.
DCVB. MULASSA. f. || 4. Motlle de fusta per a la construcció de revoltons i fumerals de fogaina (Penedès).
DCVB. 2. PEDRA. f. II. Pedra seca: combinació de pedres de construcció unides sense cap material aglutinat, o quan més, amb fang.
DCVB. REVOLTÓ m. || 2. Petita volta entre biga i biga d’un sostre. || 3. Motlle de fusta corbada per a fer les dites voltes.
