QUATRETA
f. | ||
(Variants: catrai, catret) Conversa, tertúlia entre coneguts.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bas, La Nari, 63 nota 12: «Quatreta: Conversa entre coneguts amb la intenció de fer safareig».
Sanxís, Saviesa popular, 179: «Fer el catret. Catret: Diminutiu de catre. Seient plegadís, sense respatller. En moltes esglésies els empraven les dones, perquè els bancs es reservaven als hòmens. || Les vesprades d’estiu, quan baixaven del calor, hi havia veïnes que s’ajuntaven en rotgle, al carrer, assegudes en catrets o cadires baixetes (com les del foc), per fer feines domèstiques (generalment de costura). D’això se’n deian fer el catret,és a dir, fer la tertúlia».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas, La Nari, 63: «era una pagesa fresca, guapa i poc amiga de mantenir quatretes».
Ramon, Vaca de llet, 75: «i durant el sermó, els músics, i altres que no eren músics, eixien a la plaça a fumar un cigarret i fer quatreta a la porta de l’iglésia».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc.: QUATRETA. Reunió de quatre amics o camarades.
Aguiló Dicc.: CATRAI. (Vilanova i la Geltrú): reunió, tertúlia, rotllo de gent. «què diu aquest catrai? Quin catrai és aquest?»
DCVB. QUATRETA. f. || 1. Conjunt de quatre persones. Especialment: ... —b) Reunió familiar o d'amics per a conversar de diverses coses; cast. tertulia. Fumar un cigarret i fer quatreta a la porta de l'iglésia, Ramon Vaca llet 75. Ni els homes de sa casa... fan quatreta pels carrers i places, Caselles Mult.30.
