RABASSA
m. | vitic. | |
1. f. vitic. Part de la soca del cep a tocar de les arrels.
2. f. vitic. Rabassa morta: Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte resta dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
COMENTARIS:
Cruañes L’Arboç, p 309: «La rabassa morta era un contracte derivat de l’època feudal pel qual el propietari d’una terra, generalment erma o plena de pdedregam, la cedia a una pagès perquè la netegés i la posés en cultiu per a plantar-hi ceps. En compensació d’aquest treball, el pagès o “rabasser”, gaudia de l’ús d’aquesta terra mentre durés la vida de la rabassa, o sigui dels primers ceps que s’hi plantaven. Un cop morts o inutilitzats aquests, acabava el contracte i la terra passava altra vegada al primitiu amo o al seu successor»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Arnabat / Puig Col·lectivitats, p 23: «Pels pagesos la única diferència entre la parceria i la rabassa era el fet que en la primera el pagès accedia a la terra amb la vinya plantda oi en canvi en la segona l’havia de plantar ell.»
Arnabat / Puig, Col·lectivitats, p 37: «La Llei de Contractes de Conreu equiparava la rabassa morta a un contracte emfitèutic»
Cruañes L’Arboç, 309: «El nom de rabassa es dona a la part de la soca de qualsevol arbre de les arrels arran de terra. A la nostra comarca s’usava quasi exclusivament per denominar el cep o peu de vinya»
DCVB. Rabassa morta: contracte pel qual un propietari cedeix una porció de terra a un pagès perquè aquest la conri de vinya, repartint-se les despeses i els fruits amb el propietari, amb condició que el contracte dura per cinquanta anys o fins que les dues terceres parts dels primers ceps són morts (Segarra, Penedès, Camp de Tarr.).
Sadurní Vocab. vinyater, p 22: RABASSA. Cep o peu de vinya. A fora de la nostra comarca [nom que] es dona a la part de la soca de qualsevol arbre, de les arrels arran de terra.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Arnabat / Puig Col·lectivitats, p 23: «Pels pagesos la única diferència entre la parceria i la rabassa era el fet que en la primera el pagès accedia a la terra amb la vinya plantda oi en canvi en la segona l’havia de plantar ell.»
Arnabat / Puig, Col·lectivitats, p 37: «La Llei de Contractes de Conreu equiparava la rabassa morta a un contracte emfitèutic»
Cruañes L’Arboç, 309: «El nom de rabassa es dona a la part de la soca de qualsevol arbre de les arrels arran de terra. A la nostra comarca s’usava quasi exclusivament per denominar el cep o peu de vinya»
DCVB. Rabassa morta: contracte pel qual un propietari cedeix una porció de terra a un pagès perquè aquest la conri de vinya, repartint-se les despeses i els fruits amb el propietari, amb condició que el contracte dura per cinquanta anys o fins que les dues terceres parts dels primers ceps són morts (Segarra, Penedès, Camp de Tarr.).
Sadurní Vocab. vinyater, p 22: RABASSA. Cep o peu de vinya. A fora de la nostra comarca [nom que] es dona a la part de la soca de qualsevol arbre, de les arrels arran de terra.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Giralt Vocabulario viña, p 5: RABASSA: Viña cultivada por un rabasser; RABASSA MORTA: Viñedo plantado mediante el contrato de rabassa morta.
DCVB. RABASSA f. || 1. Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d'un arbre o arbust (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
DIEC. RABASSA 1 1 f. Part de la soca d’un arbre o d’un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.1 2 f. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada. 2 f. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. [...]
