RESSOLIS
m. | alim. local. | |
Licor tradicional del Vendrell, compost d’aiguardent, sucre i un ingredient olorós, amb un nom que difereix una mica de l’estàndard rosolis.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater: RESSOLIS. Licor característic del Vendrell, compost d’aiguardent, sucre i ingredients olorosos diversos.
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, p 106: «un llonguet mullat amb ressolis».
Ramon Carro vi, p 17: «Ressolis! ... Beguda de dona femella!...»
Sadurní Retalls folkl., p 147: «Llaminadures... els ressolis del Vendrell del vi vell i herbes boscanes.»
Jaume Ramon, apud Duran Tort Correspondència Guimerà, p 50: «Anís, llonguets, borregos, | rosquilles, carquinyolis, | granatxa, vi, resolis. | ―Veniu! Mengeu! Beveu!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ROSOLIS. m. Licor compost d’aiguardent, sucre i un ingredient olorós.
DCVB. RESOLI o RESOLIS m. Licor compost d'aiguardent, sucre i un ingredient olorós. Si a cas no'ns donau resolis, | dau-nos un poch d'ayguardent, cançó de caramelles, segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.). Casa't amb un taverner y bons resolis beuràs, cançó pop., ap. Milà Rom. 364.s.
