VINYET
m. | vitic. topon. | |
Terreny plantat de vinyes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Esquerda, Ciutat record, 264: «(Vinyet) El nom no és un diminutiu sinó que designa una gran extensió de vinyes.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Torras Bages, Tradició catalana, 73: «l’abundància i hermosura dels vinyets dels plans de marina»
ONOMÀSTICA:
Muntaner, Noms lloc Sitges, 167: «El Vinyet... El nom deu derivar dels camps conreats de vinyes del voltant».
El Marge 42: Àngel Rovira Tordiu: «Inventari de toponímia [...] Buscarró i lo Vinyet»; Jaume Miró Banach: «La Riera de la Bisbal [...] les aigües del Fondo de Cal Rotllat i dels Vinyets...»
Tetas, Noms Vilafranca, 120: Vinyet d’en Garriga
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VINYET. m. Extensió gran de vinyes.
ETIMOLOGIA:
DCVB. Del llatí vinētum, o més exactament, derivat de vinya amb el sufix llatí -ētum.
