VILAFRANQUÍ VILAFRANQUINA
m. i f. i adj. | gentil. | |
1. Natural de Vilafranca.
2. Relatiu o pertanyent a Vilafranca o als seus habitants
INFORMACIÓ LÈXICA:
Puigcorbé, Gentilicis Penedès: «vilafranquins (de Vilafranca del Penedès)»
DCVB. VILAFRANQUÍ, -INA m. i f. i adj. Nadiu o propi de Vilafranca del Penedès.
DIEC. VILAFRANQUÍ -INA 1 adj. i m. i f. Natural de Vilafranca. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Vilafranca o als seus habitants.
CITACIONS LITERÀRIES:
Quaderns il·lustrats Penedès: «Milà i Fontanals deia, en el certamen del Centre Agrícola del 1878 que “és cosa sabuda que solen ésser bons vilafranquins, tant com los que en ella contínuament habiten, los que sols de tant en tant poden veure l’Àngel que corona la torre de Sant Maria”»
Manuel Benach Vilafranquins segle XX: «... l’exportació que Vilafranca realitza en el camp intel·lectual, en molta proporció en l’àmbit català, que en uns moments donats ha fet proverbial allò que “Per despuntar, ja és una gran cosa ser vilafranquí”».
ETNOPOÈTICA:
Pere Sadurní Folklore I, p 202 «Per cantirets i coques fines | no hi ha com les vilafranquines.»
