VILAFRANQUÍ VILAFRANQUINA
m. i f. i adj. | gentil. | |
1. Natural de Vilafranca.
2. Relatiu o pertanyent a Vilafranca o als seus habitants
INFORMACIÓ LÈXICA:
Puigcorbé, Gentilicis Penedès: «vilafranquins (de Vilafranca del Penedès)»
DCVB. VILAFRANQUÍ, -INA m. i f. i adj. Nadiu o propi de Vilafranca del Penedès.
DIEC. VILAFRANQUÍ -INA 1 adj. i m. i f. Natural de Vilafranca. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Vilafranca o als seus habitants.
CITACIONS LITERÀRIES:
Benach Vilafranquins segle XX: «... l’exportació que Vilafranca realitza en el camp intel·lectual, en molta proporció en l’àmbit català, que en uns moments donats ha fet proverbial allò que “Per despuntar, ja és una gran cosa ser vilafranquí”».
Martí Soler Carrers Vilafranca, p 171: «Rodolf Llorens... l’any 1984 va tornar i va oferir una magistral conferència a l’Ajuntament sota el títol de “L’hegemonia vilafranquina dins l’hegemonia catalana».
Maseras, Alfons: «L'ombra de Pere el Gran us vetlli, vilafranquins, i a tots nosaltres ens acompanyi en l'obra magna de la nostra reconstrucció nacional». (Discurs presidencial Jocs Florals del Penedès. Vilafranca 1919),
ETNOPOÈTICA:
Pere Sadurní Folklore I, p 202 «Per cantirets i coques fines | no hi ha com les vilafranquines.»
