VILANOVÍ VILANOVINA
m. i f. i adj.
|
gentil.
| |
1. Natural de Vilanova i la Geltrú.
2. Relatiu o pertanyent a Vilanova i la Geltrú o als seus habitants
INFORMACIÓ LÈXICA:
Puigcorbé, Gentilicis Penedès: «vilanovins (de Vilanova i la Geltrú).
DCVB. VILANOVÍ, -INA m. i f. i adj. Nadiu o propi de Vilanova.
DIEC. VILANOVÍ -INA 1 adj. i m. i f. Natural de Vilanova. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Vilanova o als seus habitants.
CITACIONS LITERÀRIES:
Colell Xirau, Joan. “Pere Tàpias”, apud Esquerda Vilageltrú, p 217: «Els vilanovins tenim en els alls cremats, arrossos, ranxos de peix, xató, una devoció ferotge que ens motiva a fer que els forasters els tastin».
Ricart Nin, Enric C., a Themis núm. 1: «A la Rambla tenim una fatxada amb un relleu del Dant que si aquest tornés al mon, jo crec que ens condemnaria a l’infern a tots els vilanovins».
Sabaté Mill De prop I, p 173 «El pintor Martí Torrents... és un vilanoví amb casa i data de naixença. Una casa que es diu la més antiga de Vilanova».
