FREGIR
v. intr. | ornit. onomat. | |
Figuradament, cantar el gafarró.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mestre Raventós Avifauna: 140 «El Gafarró... A l’època de zel, des que surt el sol canta incansable amb un seguit de notes brillants, formant estrofes que semblen interminables com un xerroteig delicat: al Penedès en algunes contrades diuen que “fregeix” per similitud amb el soroll que fa una paella quan s’hi fregeix alguna cosa.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Tarrida, Caçador aucells: «Aquests que li van detràs són gafarrons, quan canten, sembla que fregeixin: com los que arreglen l’Espanya en la taula d’un cafè.»
