• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

LLARGANDAIX

m.

zool.

Fon.: [ʎərɣən’daʃ]

(Variant: llagardo)

És un sauri de color verdós que sense la cua pot passar dels dos pams de llargària i que és, sens dubte, el més gran del Penedès (Timon lepidus). 



COMENTARIS:

El nom li ve d’una metàtesi de l’estàndard llangardaix.


INFORMACIÓ LÈXICA:

 

Bàyer / Guasch / Salvadó, Fauna Parc Foix, 28: «Llargandaix ocel·lat (Timon lepida)... mots que ens han semblat poc arrelats a les nostres comarques i que... ja tenien un vocabulari àmpliament consolidat... llargandaix (en lloc de llangardaix)».

Sampere, Amfibis rèptils Anoia, 214: «Lacerta lepida. Llargandaix ocellat. Llagardo... Llargandaix gros i robust pot arribar a medir 600 mm de longitud total.»

 


CITACIONS LITERÀRIES:

 

Bàyer / Guasch, Itineraris Gaià Foix Anoia, 97: «Veiem un llargandaix que travessa el camí... Aquest és l’ofidi del nostre país que pot assolir majors dimensions. El que acabem de veure fa uns dos pams, però n’hi ha que poden arribar-ne a fer fins a tres.»

Bàyer Bolets i animals, p 233: «Llargandaix – Reguendaix. Nom català: Llangardaix. Nom científic: Timon lepidus. Llargandaix s’ha recollit a diversos llocs (Vilafranca, Llorenç, Mediona, Sant Jaume Sesoliveres, Calaf, Sant Pere de Ribes, etc.). Noteu que hi ha un intercanvi de consonants («n» i «r») respecte el nom oficial. Hom pot pensar que deriva de «llarg», perquè és un rèptil força gros i llarg. Però també hi ha qui diu que deriva de «llong» o que pot tenir altres orígens (Alcover, 1951). Reguendaix s’ha recollit a Montferri.»

 

Cruañes, L’Arboç, 74: «Rèptils... alguns llargandaixos...»

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

 

DIEC. LLANGARDAIX OCEL·LAT.[o LLANGARDAIX COMÚ] f. zoo. Llangardaix de mida gran, cos cilíndric i robust, cap prominent amb mandíbules poderoses i coloració general verd groguenca, amb un reticulat fosc i amb algunes fileres de taques blaves als costats, que és l’espècie més comuna a Catalunya i al País Valencià (Lacerta lepida).

DCVB. LLAGARDO m. Llangardaix (Cervelló, Martorell).

 


ETIMOLOGIA:

 

DCVB. Probablement d'una forma del llatí ibero-romànic *LACARTUS variant de LACĔRTUS, mateix significat... i la variant llargandaix per analogia de llarg

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat