Fon.: [əspə’tɛk]
Soroll sec que fa una cosa en esclatar.
CITACIONS LITERÀRIES:
Torras Bages, Tradició catalana: 26 «al so de l’espetec de les xurriagues».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESPETEC. m. || 1. Soroll sec, com de cosa que esclata.
DIEC. ESPETEC.1 1 m. Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.
ETIMOLOGIA:
DCVB. Derivat postverbal de espetegar.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014