MARRANA
f. | topog. local. | |
A Vilanova, nom dels còdols, especialment els de la platja.
COMENTARIS:
Garcia Soler, Vida marinera: 143-144 «A primeries de segle... la platja de Vilanova, sempre amb sorra fina i suau... es va veure plena de marranes».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés, Parla col·loquial: 36 MARRANA. f. Còdol de platja. Específic de Vilanova i la Geltrú.
DCVB. MARRANA. F.: Els còdols petits abundants en la platja i emprats per a engravar camins (Vilanova i la Geltrú, ap. Griera Tr.). Palet, disc per a jugar els nois (Vilanova i la Geltrú).
EXEMPLES:
Parés, Parla col·loquial: 36: «Anirem al Foix a agafar marranes per posar al pessebre.»
