ABOIAR

v. tr.

1 marin.

2 fig.

Fon.: [əβu’ja]

1. Fer que suri una cosa a l’aigua.

2. Ajornar una decisió.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Comes, Proa popa, 15: «Aboiar ‘deixar per a una altra ocasió un assumpte o el que es porta entre mans’. Aboiar és fer que suri alguna cosa, que es mantingui a flor d’aigua.»

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. ABOIAR || 1. Intr. Posar boies (Martí G. Dicc.). || 2. Tr. Deixar anar una cosa per dins l’aigua: una corda, una fusta, un peix que s’escapi (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, XIV, 1).

DIEC. ABOIAR v. tr. Fer que (alguna cosa) suri, que es mantingui a flor d’aigua.

Política de privacitat