v. tr. | mesur. com. | |
1. v. tr. mesur. Amidar amb la cana.
2. v. tr. mesur. com. Cobrar a preus abusius, exagerar amb engany el preu en una venda.
La variant Canar, afèresi d’acanar.
«No hi compris res, que et claven cada canada!».
Aixalà Vendrell Havana, p 80: «que als taulells de les botigues de robes al matí acanin amb totes les mans».
Llorens Com han estat, p 68: «Ja deu veure com les acanem».
DCVB. 1. CANAR v. tr. || 1. Midar roba (Conflent, Empordà, Lluçanès). || 2. Midar una extensió de terra (Borredà, Val., Mall.). || 4. Fer pagar alguna cosa amb excés (Empordà). || 5. Enganyar astutament, no donant el compte just, venent massa car, etc. (Empordà). «M'han ben canat!»«En aquella tenda canen que és una vergonya» (Llofriu).
DCVB. ACANAR v. tr. Midar a canes. Per extensió: || 1. Midar peces de roba, sia a canes, sia d'altra manera (Cat.). || 3. Vendre a mida. «¿A quant te l'han acanada, aquesta roba?» (Valls). Var.: canar.
DIEC. ACANAR 1 v. tr. Amidar la llargària (d’una cosa, especialment d’un terreny) amb la cana i, per extensió, amb qualsevol altra mida. 2 v. tr. Cobrar (a algú) un preu que es considera excessiu en l’adquisició d’alguna cosa o a canvi d’algun servei. En aquest hotel m’han ben acanat. Com acana, aquesta botiga!