ADREÇADOR
m. | ofici. | |
Eina de fuster, semblant a la garlopa, amb una fulla que només té la meitat d’amplada de la fusta.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ADREÇADOR m. Eina de fuster, de la forma i grossària de la garlopa, però que el ferro només té la meitat d'amplada de la fusta, i l'altra meitat forma un galze que s'aferma en el cantell de la peça que planegen a fi d'igualar bé i deixar completament recta i plana la superfície (Igualada, Penedès, Sta. Col. de Q., Solsona). De l'ús d'aquesta eina prové la locució «Fer passar per l'adreçador»: fer complir algú amb l'obligació, no permetre que en surti escàpol, tractar-lo amb estricta justícia (Girona, Empordà).
