ALMOSTA
f. | ofici. | |
Quantitat que cap dins les dues mans juntes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Marrugat, El 3 de Vuit “Cuc a enraonar, Anem a pams”: «una almosta és ‘la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes’, una mesura amb un nom que té força variants, segons una enquesta feta no fa gaire a la rodalia de Torredembarra: aumosta, umosta, embosta, mosta, mostra, emmosta...»
Josep Vallès, 4/3/16 ... paraules del Pla... Umostra: El que cap entre les dues mans sense estar ben bé tancades fent els dos pulgars de tapa. 'Una umostra de blat, de farina de cigrons...'
CITACIONS LITERÀRIES:
Garriga, Nadal Pachs, p 67: «engrapar una bona emmosta de borregos i paciències que trobaven dins de grosses paperines».
Massanell Perfum de terra, p 200: «Junt amb l’hivern se’ns acosta | un infant omnipotent | i ens demana una resposta. | Anem-hi, doncs, humilment, | damunt les mans una almosta | d’amor com a únic present».
Sales i Vidal, apud Jorba Malvasia «Repartiu confits a mostes»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Alsina. Mesures, 114: «Almosta (o ambosta) Mesura de capacitat per a àrids igual a la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes de costat. En la pràctica l’almosta era un submúltiple d’una quartera de gra»
Alsina. Mesures, s/v: «ambosta, aumosta, embosta, mosta».
DCVB: AMPOSTA f. Quantitat que cap dins les dues mans unides de costat.
