ANDARINS
m. pl. | folkl. | |
Personatges que proveïts de cascavells a les cames, muntaven un espectacle que consistia a fer corregudes i donar voltes pels carrers.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Rovira, Humor Vilanova, p 29: «Els andarins. Durant la segona meitat del segle passat, eren bastant freqüents les visites d’uns personatges anomenats Andarins. El públic poc il·lustrat, i la mainada, els motejava ordinàriament donant-los el nom de Mandarins. Feien un espectacle públic consistent en una correguda pels carrers i places de la Vila donant diverses voltes al circuit prèviament assenyalat. Duien cascavells a les cames i el seu pas era saludat amb la corresponent cridòria del públic tot engrescat».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ANDARÍ. m. || 1. Home molt caminador.
