• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

ÀNGEL

m.

Fon.: [‘aɲʒəɫ ]

1. folkl. En algun ↑ball amb parlaments, l’infant que degudament disfressat, representa un àngel

2. arqui. Àngel del campanar. Escultura que representa un àngel i que corona alguns campanars penedesencs.

3 locu. Fer el posat de l’àngel ‘dissimular’.



COMENTARIS:

 

 

 


INFORMACIÓ LÈXICA:

Cuscó, Mirar parlar Penedès, 264: «Al primer terç del segle XX a Vilafranca ... de cobrar de sota mà en deien «fer l’àngel». ...  sabem que ve per la posició de les mans de l’Àngel de la Victòria que corona el monument a Milà i Fontanals.»

Vilà, Sitges festa major, p 13: Àngel: En el ball de Cercolets és el petit minyó que, vestit amb túnica de gassa i amb una cinteta lligada al cap a tall de corona, puja dalt dels cèrcols creuat en forma de volta. Branda a la mà una petita espasa de fusta empurpurinada tot dient els versos adients al moment de la facècia».

 


CITACIONS LITERÀRIES:

Aixalà, Hores vagaroses, p 134: «Sovint passo pel Vendrell... I cada vegada que veig l’Àngel del Campanar envio mentalment un saludo a vostè.»

Garcia Soler, Vilanova Carnaval, p 220: «Un llamp atrevit, en un dia de tempesta, havia ferit greument l’àngel negrós, de bronze, del campanar vilanoví, llevant-li una de les cames. El Carnestoltes, vist que no l’arreglaven, ho aprofitava per dir: “Què dirà el Vilafranquí | que sempre hus ha criticat, | cuan vegi qu’és esgarrat | lo més alt vilanoví?”. I tot seguit els tirava en cara l’apel·latiu de “vila dels coixos” que podrien rebre els forasters, en comprovar llur passivitat a fer-lo restaurar: “Ab això l’adobaria. | Poble! no’t dolguin’ls rals, | perquè d’àngels avuy dia, | n’hi ha pochs y passen alts”»

Jorba / Solé. Milà i Fontanals, p 15: «(Milà) recorda que “l’àngel que corona la torre de Santa Maria” és un punt de referència del lloc per a residents i element de desig per als vilafranquins forans».

Massanell Perfum de terra, p 206: «”Cançó íntima” Si hagués d’anar a viure lluny | de la meva Vilafranca, | sense esperança a un retorn, | quin seria el meu bagatge? || Doncs prendria el tros més alt | del campanar amb el seu àngel | perquè m’indiqués, constant, | on he deixat terra i casa».

M. Milà Fontanals, apud Jorba Milà Fontanals penedesenc, p 16: «Com Milà recorda al discurs de 1876 al Centre Agrícola del Penedès: “Tots los bons vilafranquins s’alegren si poden veure, sisquera una vegada l’any, l’àngel que remata nostre bell campanar.»

Joan Ramon Soler, apud Ramon Marrugat / Joan Solé Dites Penedès: «Pilastra geganta | de pedra ferrenya | l’alloca i ensenya | de creure i pregar, | capçada per l’àngel | que vetlla i vigila | no es troba en cap vila | més bell campanar» 

Sadurní Folklore II, p 137: «A Sitges i a Vilanova, quan tronava fort, les mares els deien als seus fillets: “Al cel hi ha bodes, els angelets remenen les caixes de confits” ».


ETNOPOÈTICA:

oracions

Sadurní Folklore I, p 288: Àngel custodi, guardeu-nos del dimoni | de nit i de dia, | tant si estic despert com adormit. | Quan l’hora serà arribada, | jo no sé si em despertaré. | Nostre Senyor prenc per pare, | la Mare de Déu per mare, | sant Joan, el meu padrí, | i tots els àngels i arcàngels | podeu pregar per mi.

Sadurní Folklore I, p 273: Àngel de la guarda, | dolça companyia, no em desempareu | ni de nit ni de dia | no em deixeu solet | perquè em perdria.

Sadurní Folklore I., p 277: Àngels i arcàngels, penseu en mi | ara i en l’hora de la meva fi.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat