ÀNIMA DE CÀNTIR
adj. | caract. | |
Epítet que designa una persona de caràcter feble i tímid.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ÀNIMA f. ... Ànima de càntir: persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
CITACIONS LITERÀRIES:
Josep Aixalà, Hores vagaroses, p 130: «l’encís de la meva ànima de càntir».
Labriego (1877) núm. 32, p 61. «vine’m aquí, ànima de càntir».
Rodolf Llorens Ben nascuda, p 90: «Però la Ben Nascuda no té res d’individualista, ni d’ànima estreta ni d’ànima de càntir o de guardiola».
Rodolf Llorens Com han estat... p 21: «...si res caracteritzen la vida catalana és pel que deixen a fora. Son ànimes de càntir i una tipificació al revés».
