ARGUE
m. | marin. | |
En la marineria, cilindre de fusta o de ferro que, rodant per mitjà d'un mànec transversal, fa d'eix a una corda que s'hi enrotlla i serveix per moure coses feixugues.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. argue m. Ormeig consistent en un cilindre de fusta o de ferro que, rodant per mitjà d'un mànec transversal, fa d'eix a una corda que s'hi enrotlla i serveix per moure coses feixuges. Els mariners empren l'argue per treure les barques de la mar a l'escar, per hissar l'àncora, etc.
DIEC. ARGUE. m. Màquina per a moure o alçar grans pesos, consistent en un torn de tambor vertical sobre el qual s’enrotlla un cable.
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Raventós, E., Sitges avis, p 22: «Arreu es veien estaques... dels argues de treure els llaguts»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CABRESTANT m. Argue modern que s’usa en els molls i dins els vaixells per cobrar corda i alçar o moure coses feixugues.
