• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

AVENC

m.

topon.

Fon.: [ə’βɛŋk]

Cavitat natural d’entrada vertical o molt inclinada.

 


INFORMACIÓ LÈXICA:

Norbert Font i Sagué, crònica d’una excursió a Can Ros de Subirats, apud Querol, Subirats. p 141: «emprenguérem el camí envers la cova dita de l’Avenc».

 

Massanelll Perfum de terra, 33: «Cercar-te, | és allunyar-me de l’avenc | de la meva sol·litud» 

 


CITACIONS LITERÀRIES:

Norbert Font i Sagué, crònica d’una excursó a Can Ros de Subirats, apud Querol, Subirats, p 141: «emprenguérem el camí envers la cova dita de l’Avenc».

 


ONOMÀSTICA:

 

Toponímia: L’Avenc de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls)

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. AVENC m. || 1. Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de gran profunditat.

DIEC. AVENC m. Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals o molt inclinats. 

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat