ARRUFINAT ARRUFINADA
adj. | caract. vitic. | |
1. Mancat d’esperit, apocat, arronsat
2. Un cep, malalt amb els pàmpols encongits.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater. ARRUFINAT. Dit del cep que presenta una contracció dels pàmpols, els brots tendres del qual s’arruguen a causa d’un fong.
Muntaner, Peculiaritats Sitges, p 198: «arrufinat, -da. Persona apocada, arronsada, poca cosa. ‘És un noi molt arrufinat, no gosa ni parlar’. Arrufinat, com a adjectiu, no figura ni al DCVB ni al DIEC2. En canvi, DIEC2, sí que hi ha la forma verbal arrufir, amb el significat d’encongir «fent rues [arrugues] en la seva superfície». En el cas de Sitges, aquest significat físic ha passat a tenir, també, significat psicològic.»
