adj.
caract.
Assenyat, sensat, prudent.
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 198: «assençorat, -da. Persona assenyada, prudent. ‘Te’n pots fiar, és una persona molt assençorada’... en el DCVB hi ha la paraula assencerat de la qual assençorat deu ser una variant per dissimilació.»