AVARAR
v. tr. | marin. joc. | |
1. Posar les barques en mar.
2. Fer volar un estel, un globus.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alari, Volerany: «avarar les barques ‘ficar-les en mar’».
Aguiló Dicc.: ABARAR. (Vilafranca): Fer volar (un estel, una grua).
DCVB. AVARAR. v. tr. Fer volar un estel o grua (Empordà, Penedès); «Anem a avarar la grua, avui que fa vent!»
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia
«Avaren en nom de Déu i treuen en nom del dimoni», Gual Torredembarra memòries, p 78: «... a la tornada ja no hi havia el temor d’una mala pesquera i les paraulotes i renecs abundaven.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. AVARAR. v. tr. Engegar, enlairar, (un estel, una grua, un aeroplà, etc.).
DCVB. 1. VARAR. (i dial. avarar) v. tr o intr. || 1 tr. Fer que, des de terra, entri a la mar una nau o altra embarcació quan ja està acabada de construir o d'adobar; cast. botar (i ant. varar). || 2 tr.Treure, posar en sec una nau o altra embarcació; cast. varar. ... || 4 tr. Fer volar un estel o grua (Empordà, Penedès). «Anem a avarar la grua, avui que fa vent!»
