BROQUET
m. | music. folkl. | |
Entre els grallers, tudell d’una gralla.
COMENTARIS:
Cuscó, Mirar parlar Penedès, 263: «... arraconem l’ús de «broquet» (ben penedesenc i popular) enfront el de «tudell» més tècnic i de «prestigi» (de la mateixa manera que s’està promovent l’arraconament de les denominacions «manxa borrega» o «sac de gemecs» enfront de «cornamusa catalana»).»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cuscó, Toc castells, 28: «en el llenguatge dels grallers... es parla del broquet per definir la part de l’instrument que universalment es coneix com a tudell».
Vilà, Sitges festa major, 24: «BROQUET. És una de les parts de la gralla, concretament la superior, on s’encaixa l’inxa per fer-la sonar.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC 2. TUDELL. m. Canonet de llautó encorbat que es fixa a la part superior del tub de certs instruments musicals de vent i en l’extrem lliure del qual s’ajusta la canya.
DCVB. BROQUET m. || 3. Canonet d'os o de banya que va col·locat a l'extrem del canó de canya de la pipa i és per allà on el fumador aplica els llavis (Empordà, Mall., Men.)
