BADOQUERA
f. | agric. alim. | |
1 Canya esquerdada d’un cap, de manera que pugui servir per a collir fruita.
2 Eina per a esquerdar les canyes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB Badoquera f. || 1. Canya que a un cap està xapada en diverses esquerdes que se mantenen separades en forma de embut, i que serveix per collir figues o altra fruita (Ripollès, Vallès, Barc., St. Feliu de C., Penedès, Bellpuig, Tortosa). || 2. Eina de boix per esquerdar les canyes (Penedès).
CITACIONS LITERÀRIES:
Llavina, Jordi (2011) “El destí m’ha regalat una badoquera” a El Tres de Vuit, 16 setembre: «hi havia, abandonada, una canya pobra, mig trencada. Tenia, al capdamunt, una mena de mà que a mi em va recordar, no sé perquè, el pom d’una espasa... Per sort, el Guillem em va corregir: ... la badoquera serveix per arribar a les fruites que no són a l’abast de la mà. El meu fill ha après aquest terme preciós de la seva besàvia, que, al seu torn, el devia aprendre de casa seva i de fer servir molt sovint aquest estri per atènyer les figues més enlairades...».
Bienve Moya Cada dia festa, p 86: «aquests jocs, que es feien el carrer... agafar fruita amb la boca ‒o amb una badoquera‒ de dins un cubell ple d’aigua», i nota: (badoquera) Artefacte que consisteix en una canya, oberta per un cap.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC Badoquera 1 f. Canya llarga oberta per un extrem per a collir les fruites madures.
2 f. Canya curta per a agafar fruites que suren en un cubell d’aigua en les sortiges.
