BEGOT
m. | vitic. | |
Gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Neus Esmel Mercadé, Sínia 7 (1995), p 16: «Begot o abegot és un raïm petit de pocs grans que al temps de la veremada no és arribat a madurar bé»
DCVB. ABEGOT (o abagot) i BEGOT m. (o bagot) m. II. agric. || 1. Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé (Igualada, Valls, Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Lleida, Balaguer, Maestrat, Castelló)... Els abegots se solen fer al capdamunt de les sarments. Els veremadors no els cullen, i després de veremar, quan ja són madurs, els cullen i se'ls mengen ... Hi ha bandes (com a Igualada), que ja no fan això de deixar madurar de tot els bagots, sinó que en veremar els cullen, i tot s'aprofita. || 2. Gotim o aixingló, porció de raïm composta d'alguns grans (Camp de Tarr., Segarra, Maestr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, Del meu terrer, 31: «Estampa tardoral: ... Els ceps encara mostren | algun que altre bagot...»
