BALANDREJAR
v. intr. | ||
Moure’s d’un costat a l’altre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BALANDREJAR. v. intr. o refl. Moure's alternativament cap a una banda i altra, com per inseguretat d'equilibri;
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà, Poesies, p 243: «Vaixells en arc al lluny se balandregen».
Milà Fontanals, Obres Catalanes, “Cançó del pros Bernat”: «Acmet ja balandreja, ja no es té dret».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC BALANDREJAR. 1 v. intr. Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja. 2 intr. pron. Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem.
