• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

BALANDREJAR

v. intr.

Fon.: [bəɫəndɾə’ʒa]

 

Moure’s d’un costat a l’altre.

 


INFORMACIÓ LÈXICA:

 

DCVB. BALANDREJAR. v. intr. o refl. Moure's alternativament cap a una banda i altra, com per inseguretat d'equilibri;

 


CITACIONS LITERÀRIES:

 

Guimerà, Poesies, p 243: «Vaixells en arc al lluny se balandregen».

 

Milà Fontanals, Obres Catalanes, “Cançó del pros Bernat”: «Acmet ja balandreja, ja no es té dret».

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

 

DIEC BALANDREJAR. 1 v. intr. Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja. 2 intr. pron. Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem. 

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat