BALLARÍ
m. | bot. local. | |
1 Inflorescència de l’atzavara.
2 pl. A Altafulla, altre nom de l’herba fumària, molt freqüent en terrenys secs i cultivats (Fumaria officinalis).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Noguera, Plantes Altafulla, (35) p 72: «Fumaterra (Fumaria officinalis). Nom local: ballarins.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Pi Cabanyes Senyes, p 80: «es tracta de Joan Miró i Mont-roig (1911-1929)... una excel·lent aportació al coneixement... del primer Miró, amb el suggerent subtítol de Pal de ballarí (en al·lusió a la inflorescència que s’escapa del cor de l’atzavara vella a la fi del seu cicle vital).»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC 2. FUMARIA. f. Herba del gènere Fumaria, de la família de les papaveràcies, de fulles molt dividides, flors petites en raïm, zigomorfes, amb un gep a la base i amb la punta de color fosc, i fruit globós amb una sola llavor, freqüent als conreus i en llocs ruderals.
DCVB. FUMATERRA f.: Fumària, fumisterra.
DCVB. FUMARIA f.: Gènere de plantes de la família de les fumariàcies, que comprèn diverses espècies freqüents en les terres catalanes, principalment la Fumaria officinalis, la F. spicata i la F. parviflora. Sinònims: fumisterra, fum de terra.
