BANCAL
m. | agric. | |
Tros de terra conreable limitat per marges, rases o tires de ceps.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurni. Sant Pere, 249: «bancal: trossos de terra treballada en lloc coster, separats per marges escalonats».
DIEC 2. BANCAL. 4 m. Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases.
DCVB. BANCAL. m. III. || 3. Espai de terra situat entre dues tires de ceps per sembrar-hi llegums, cereals o altres plantes (Vic, Solsona, Bellpuig, Vilafr. del P., Vendrell, Falset, Selva del C.).
ETNOPOÈTICA:
endevinalla: «Un bancal molt ben llaurat, que punta de rella no hi ha tocat (la teulada)».
ONOMÀSTICA:
toponímia Selfa Onomàstica Vespella, 27: «Los Bancals, partida de terreny de secà».
