BARRACA
f. | agric. constr. | |
Les barraques, anomenades també barraques de pedra seca o de vinya, són construccions per a aixopluc, magatzem o refugi, d’utilització rústica, que se sostenen sense cimentació.
COMENTARIS:
Veny, Llengua Penedès, 89: «[A l’obra de Sadurní] S’hi troben algunes observacions geolingüístiques: barraca, amb els geosinònims monjoia (Olesa de Bonesvalls), mulassa (Vilanova), cocó (la Bisbal)».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Lorenzo, Parcs Naturals, 59: «les barraques de vinya són construccions circulars de pedra seca que servien per arrecerar-se, desar-hi les eines i tenir-hi el menjar en frescmentre es treballava la terra.»
Mata Quintana Barraques, 207: «(pedra seca) aquestes construccions es basen a encaixar les diferents peces entre elles, i en podem trobar de formes molt diverses: barraques o cabanes de vinya...»; «la majoria de barraques de Sant Quintí es podrien datar de finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX...»
Virgili Colet, Salomó, 32: «De cronologia incerta, les barraques són construccions de pedra seca, aixecades, com el seu nom indica, sense el suport de materials d’unió accessoris a la pedra. ...»
DCVB. BARRACA f. || 1. Construcció rústica per aixoplugar-s'hi transitòriament persones o animals... A l'Empordà, al Penedès i a altres terres de vinya, hi ha barraques que són vertaderes casetes d'obra, amb porta i fins i tot amb una petita llar.
CITACIONS LITERÀRIES:
Anem caminar Fonts Monjos, 41: «a les vinyes de l’esquerra podrem veure una interessant barraca de vinya de planta quadrada (la Sanabreta)»
Selfa Onomàstica Vespella, 28: «Barraca de pedra seca, vegeu: Antoneta, Cal Silau, Cadernal, Sales».
