BITXO
m. | agric. alim. joc. | |
1 Pebrot vermell, llarg i coent, que és fruit de la ↑bitxera, varietat de pebrot amb molt bona consideració culinària com a producte picant.
2 Bitxera.
3 Nom d’un joc de nens igualadí propi de pati d’escola, molt semblant a la ↑ruda, i del mocador que hi fa de penyora.
COMENTARIS:
Locució: a tot bitxo ‘amb abundància’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. 2. BITXO. m. || 1. Espècie de pebre molt llarg i prim, vermell i molt coent, que és el fruit de la planta Capsicum annuum (or., occ.). || 3. Joc de nois (Igualada). Els jugadors es posen asseguts en terra fent rodona; el qui para, cargola el mocador de butxaca (que es diu el bitxo) i passa per darrera els qui seuen, cantant per distreure'ls, i deixa caure el bitxo darrera un dels jugadors; si aquest se'n tem, agafa ràpidamet el bitxo, s'aixeca i empaita el qui para fins que aquest s'asseu en el lloc buit que hi ha a la rodona, i després para l'altre.
DIEC 2. BITXO. 1 m. Fruit de la bitxera, prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual hom dona diverses aplicacions culinàries. 2 m. .BITXERA.
CITACIONS LITERÀRIES:
Duran Tort Correspondència Guimerà, p 188: «Més coent que un bitxo».
Jimeno Gust d’abans, 29: «dos bitxos petits».
Sadurní, Folklore II, 250: «A Vilanova, els bandolers recitaven uns versos que eren molt celebrats per tot el poble, ja que es carregaven a tot bitxo».
ETIMOLOGIA:
DCVB. BITXO. Segons Coromines (Est. Rom. iii, 223), del valencià vitx, que és el plural de vit, mat. sign. (vitx (pronunciat així a Castelló), es degué formar a Catalunya un nou plural analògic amb -os (vitxos), i sobre aquest un singular també analògic vitxo (escrit bitxo).
