BOJAC
m. | bot. jard. | |
Planta de la família de les compostes molt conreada en jardineria per la vistositat de les flors de color carbassat que produeix i que tenen el mateix nom (Calendula officinalis).
COMENTARIS:
D’entre les variants fonètiques d’aquesta flor ―boixac, boja, bojac, gojat― és aquest el nom més comú al Penedès.
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 207: «gojat -Bojac o boixac (Calendula officinalis). ‘Té un jardí ple de gojats, tot groc,’. Variant, recollida pel DCVB i pel DIEC2, de la paraula bojac o boixac. Encara que el DCVB anota que la paraula gojat és pròpia tant del català oriental com occidental, dubto que sigui present a tot el territori català, perquè ha de compartir el territori del Principat amb, almenys, altres 30 denominacions (clavell groc, clavellina de mort, flor de meravella, galdiró, groguet, jaumet, llevamans, etc. etc.).»
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BOJAC m. Planta de la família de les compostes: Calendula officinalis L.
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà, Poesies “La reina vella”, 55: «Posa-li bojacs, | unes perpetuïnes»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. BOJAC m.: BOIXAC 1 m. Herba de la família de les compostes, de fulles oblongues, sèssils, piloses i un xic viscoses, capítols de color taronja, amb les flors perifèriques ligulades i els fruits externs corbats i espinosos, d’origen desconegut i cultivada en jardineria (Calendula officinalis).
DCVB. GOJAT m. || 3. pl. Planta de la família de les compostes, espècie Calendula officinalis (or., occ.).
