BORDEGÀS BORDEGASSA
1 m. Noi entre dotze i quinze anys.
2 m. i f., assoc. Membre de la colla castellera “Bordegassos de Vilanova”.
COMENTARIS:
L’ús d’aquest mot al Penedès semblava reservat al gènere masculí, però amb la creació de la colla castellera dels Bordagassos de Vilanova, s’ha estès l’ús del mot bordegassa per a designar-ne els membres femenins.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 58: «Els Bitrdegassos de Vilanova... colla... constituïda el mes de desembre de 1971».
Parés, Parla col·loquial, 37: BORDEGÀS, m. BORDEGASSA, f. BORDEGASSOS de Vilanova i la Geltrú. Noi, xicot. Noia, xicota. Colla castellera de la ciutat.
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: el bordegàs (el noi)».
DCVB. m. || 4. Noi, xicot de devers 10 fins a 16 anys (or., occ.).
EXEMPLES:
Parés, Parla col·loquial, 37: «Aquest bordegàs és molt eixerit.»; «Els bordegassos han fet una excel·lent actuació, avui a la plaça.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses, 19: «es va parar un dia a reparar la vida atzarosa d’un bordegàs tan extravagant. Comprengué que es tractava d’un noi espanyol, desemparat i caigut en desgràcia».
Bosch Planas, Rambla vilafranquina, 87: «els bordegassos de la vila podien llavors apuntar-s’hi com a voluntaris».
Bosch Planas, Plaça vilafranquina, 116: «aquells que cap a la darreria dels anys trenta eren bordegassots».
La Llumanera núm. 7, p. 5. Sant Sadurní, 1888 «Lo bordegàs crida que crida».
Miquel Rius Torelló: Pregó Festa major 2016: «D’aquí que la meva arribada a la Granada fos preematura, de nen, de bordegàs, com en dieu aquí ‒encara que veig que es va perdent‒, que a mi aleshores em va semblar una paraulota».
Via Pagès, De lluny, 10: «ja tenies raó, noi! –saltà un bordegàs».
ONOMÀSTICA:
Colla castellera “Bordegassos de Vilanova”.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. m. || 3. Noi entremaliat (Gir., Olot, Barc., Tremp, Camp de Tarr.).
