BORREGO
m. | alim. | |
Dolç de forma allargada de bescuit assecat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BORREGO m. Dolceta de bescuit petita (cat., mall.).
Capdet, Particularitats Vilanova: «En pastisseria... els borregos (de Vilanova), mena de melindro».
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: borregos (trossos de pa sec)».
EXEMPLES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 229: «on es deixatava un borrego amb vi bo».
Solé Bordes, Catànies, 61: «de tanta tradició en el Penedès, com en altre temps els borregos vilanovins... »
CITACIONS LITERÀRIES:
Amat, Manuel, apud Esquerda Vilageltrú, p 307: «un parell de borregos majestàtics de cal Caba»
Arabia i Solanas (1882), apud Llorac, Visió Penedès, p 73: «(Vilanova)... després de fer-nos prendre xocolata amb els borregos del país (que per cert trobàrem dignes de llur fama)”»
Garcia del Real (1889), apud Llorac, Visió Penedès, p 153: «al forn del que surten els famossíssims borregos, coques i melindros de Vilanova».
Garriga, Nadal Pachs, 67: «una bona emmosta de borregos i paciències que trobaven dins de grosses paperines».
Jaume Ramon apud Duran Tort, Correspondència Guimerà, 50: «Anís, llonguets, borregos, | rosquilles, carquinyolis, | granatxa, vi, resolis. | ―Veniu! Mengeu! Beveu!».
Ramon, Carro vi, 15: «... En vols un de borrego, de bo de bo, per a sucar amb un got de vi? ... (Va al taulell i treu un borrego de l’armari i després emplena un got de vi del porró que hi ha a la taula)».
Sadurní, Retalls folkl., 147: «Llaminadures... Vilanova, els borregos.»
Sales i Vidal, apud Jorba Malvasia: «si ha arribat de Vilanova | i ens ha portat els melindros, | els borregos i les coques | de cal Caba.»
Solé Bordes, Catànies, 17: «Quan l’any 1926 els noms de la cultura del Penedès, amb mossèn Manuel Trens al capdavant, es van aplegar a Vilafranca en els dies de la Festa Major amb motiu de la celebració de la I Exposició d’Art del Penedès, van cloure l’àpat amb una mostra àmplia de les joies de la pastisseria de la terra: borregos de Vilanova, coques de Vilafranca i bufats del Vendrell. A la presidència... el pintor Joaquim Mir donava la paraula a un o altre brandant una coca de Vilafranca.»
