BRÍMOL
m. | ofici. | |
m. ofici. Esqueix de palma de bargalló que es fa servir en l’elaboració de cistelleria.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní, Folklore II, 205: «trenaven els brímols o esqueixos de palma, dels quals, amb l’ajuda de l’agulla d’enllatar, en sortien estores, senalles i altres articles».
Serra Passeig Penedès, p 51: «Fer llata, era l’activitat eix del procés: consistia a trenar els “brímols”; esqueixos de palma, de la longitud que fos, i afegir-hi altres brímols quan quedaven engolits pel treball.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BRIM. m. brin.
DCVB. BRIN. m. bri.
DCVB. BRI. (i ant. brin). m. || 1. Cadascuna de les tiges primes que surten de l'arrel (en plantes com el blat, el cànem, el lli, etc.). || 2. Trosset solt d'un filament o d'altra coseta petita i prima. || 3. Teixit fet de la pura fibra del lli o del cànem, sense estopa ni borra (or., occ., bal.). || 4. Quantitat molt petita, quasi nul·la (Cat., Mall.).
