BRUMIR
v. | ||
1. tr. Fer una remor continuada i monòtona.
2. intr. o refl. Córrer la veu d’una notícia que potser no és fidedigna.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BRUMIR. v. || 1 tr. Fer una remor continuada i monòtona produïda per la gran velocitat del moviment (Penedès, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Cat., Mall.).
|| 2. intr. o refl. Córrer la veu, dir-se una cosa insistentment però sense absoluta seguretat (Penedès, Camp de Tarr.)
EXEMPLES:
DCVB. «Se brum que hi ha hagut una desgràcia».
