BUFAPAPERINES
m. i f. | folkl. | |
1. Graller, grallera
2. Persona feliç, despreocupada.
COMENTARIS:
Beneyto / Solé Locucions, 249: «Ésser un bufapaperines. S’aplica a una persona feliç i despreocupada. És expressió vilafranquina, no documentada. Vam sentir ja fa dècades, a Vilafranca i en diada castellera, anomenar «bufapaperina» –per analogia de forma– a un graller, amb sentit creiem més irònic o familiar que no pas despectiu».
