m. pl. | alim. | |
Dolç vendrellenc fet de farina, sucre i ametlla.
Solé Bordes, Catànies. 17: «Quan l’any 1926 els noms de la cultura del Penedès, amb mossèn Manuel Trens al capdavant, es van aplegar a Vilafranca en els dies de la Festa Major amb motiu de la celebració de la I Exposició d’Art del Penedès, van cloure l’àpat amb una mostra àmplia de les joies de la pastisseria de la terra: borregos de Vilanova, coques de Vilafranca i bufats del Vendrell. A la presidència... el pintor Joaquim Mir donava la paraula a un o altre brandant una coca de Vilafranca.»
DCVB. BUFAT m. Menja dolça feta d'una pasta de sucre roig, farina, blanc d'ou i trossets d'ametlla torrada, que quan és cuit resulta esponjós, dur i fràgil (Vendrell).
Sadurní, Retalls folkl., 147: «... Vendrell els seus bufats (bunyols de farina, sucre i ametlla)»
Solé Bordes, Catànies, 61: «de tanta tradició en el Penedès, com en altre temps ... els bufats vendrellencs... »