CASTELLANEJAR

v. tr.

caract.

Fon.: [kəstəʎənə’ʒa]

Escridassar algú.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Aguiló dicc.: CASTELLANEJAR. (Sant Pere de Riudebitlles): cridar, parlar malament: «m’ha castellanejat de mala manera».

DCVB. CASTELLANEJAR. v. tr. Escridassar, parlar amb males formes (St. Pere de Riudebitlles).

EXEMPLES:

Aguiló dicc.: «M'ha castellanejat de mala manera».