CAPFICAT
m. | vitic. | |
Verga de vinya colgada d’un cap, des del qual neix un nou cep.
COMENTARIS:
Les pràctiques de colgats i capficats allargaven la vida del ceps (es murgolaven o clotaven els sarments d’un cep perquè arrelessin)
INFORMACIÓ LÈXICA:
Griera, La vinya, 39: Capficat: Cep provinent d’una sarment d’un cep vell, colgada de cap (Cervera, Martorell, Vendrell, Atzaneta, Falset, Borges Blanques). V. capficall ‘sarment llarg soterrat i amb el cap fora’.
Rull Lèxic enologia i viticultura, 15: «Capficat. En la llengua general, aquest terme pot presentar variació de forma pel que fa al sufix. Així, pot rebre la terminació femenina (capficada) o d’altres (capficó o capficall) i fins i tot se’n pot dir simplement capfica.».
Sadurní Vocab. vinyater: Capficat... També en diuen capficó...
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CAPFICAT, -ADA adj. (part. pass. de capficar). || 1 m. Sarment que es fica doblegada en terra i la fan sortir per formar un cep novell (or., men.).
DCVB. CAPFICÓ m. || 2. Sarment que fiquen dins el lloc on se n'ha mort un altre, fent-li treure el cap per una altra banda perquè posi arrels i creixi (Manacor).
