CABALEJAR

v. intr.

Fon.: [kəβələ’ʒa]

En les cases on hi ha hereu, fer cabal un altre fill.

INFORMACIÓ LÈXICA:

DCVB. CABALEJAR. v. intr. Fer cabal els fills segons, en les cases on hi ha hereu (Vendrell).

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC CABALER m. Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.