CANTONER CANTONERA
m. i f., adj. | folkl. | |
Participant del ↑ball de bastons que en l’execució d’una peça se situa en un extrem.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 53: «D’entre els qui ballen el Ball de Bastons, ho són els quatre situats als extrems».
Bové, Penedès Folklore, 19: «Ball de bastons... La colla es compon de vuit homes mitgers i cantoners, formant dues seccions»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CANTONER, -ERA adj. || 1. Propi del cantó o cantonada. Casa cantonera: la que fa cantonada. Pedra cantonera: la que forma part de la cantonada.
