CAROTA
f. | folkl. carn. | |
1 Figura amb què hom cobreix la cara a manera de màscara grotesca.
2 Nom amb què s’anomenaven els caps de moro que penjaven en algunes esglésies..
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Carota. El terme que es feia servir per definir les màscares de cartó pedra. Les carotes són màscares de només oculten el rostre del personatge.
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 18: «sonava l’orgue la peça final amb acompanyament dels brams de la carota, que obria i tancava els ulls, amb gran sorpresa i admiració de la gent menuda»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CAROTA f. Cara postissa que serveix per tapar la vertadera, en Carnestoltes i altres festes populars.
DIEC. CAROTA 2 f. Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix el rostre per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament.
