CULTIVA
f. | agric. | |
Terra de conreu deixada en guaret.
Locu: Fer cultiva: Operació de colgar vegetació com a adob.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CULTIVA. f.: Sementer que es deixa un any sense sembrar i en el qual es fa créixer l'herba perquè serveixi de pastura (Penedès, Maestrat, Mall., Eiv.).
DCVB. Fer cultiva en una terra: sembrar-hi llegum o trepadella, no perquè grani, sinó per a colgar-lo amb la fanga quan ja és un poc gros, i adobar així la terra (Vilafranca del Penedès).]
Giralt. Vocabulario viña, 31: CULTIVA. Abono sideral.
Girona, Compendi agricultura, 42: «La cultiva o sigui l’operació de colgar plantes verdes...».
Sadurni. Sant Pere, 261: «cultiva: terra que es deixa descansar un any, sense sembrar»
