
f. | carn. local. | |
A Vilanova, cadascun dels grups que el diumenge de carnaval, abillats de manera uniforme, desfilen per parelles darrere la mateix bandera i participen de la batalla de caramels.
Brotons, Lèxic carnavalesc, 359: «Comparsa / Comparses. La Comparsa és aquella festa del carnaval vilanoví que fora de Vilanova és coneguda com «la batalla/guerra de caramels». Per a un vilanoví, però, sempre serà la Comparsa, en singular, malgrat que els programes d’actes parlin de «les comparses», en plural, sens dubte referint-se al cada vegada més elevat nombre d’entitats que hi participen amb les seves banderes. En tot cas, l’ús genuí en singular està acreditat pel nostre record infantil, quan, sent estudiants d’EGB, demanàvem a la noia que ens agradava: «¿Vols sortir amb mi a la Comparsa?»
Moya, Calendes, 44: «A Vilanova i la Geltrú es fan les comparses, mena de desfilada de disfresses (no pas màscares) que, al so de músiques i precedida cada comparsa d’una bandera, corren per tota la ciutat, empenen, quan es troben entre elles o els provoques des d’algun balcó, aferrissades batalles de caramels».
Rauxa, xauxa: «El més típic i conegut arreu del carnaval vilanoví són les comparses de diumenge... Els grups conflueixen al migdia a la plaça de la Vila, on es fan guerra de caramels...»
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: «Al carnaval de Vilanova per ‘una comparsa’ s’entén una colla de persones en parella. Les entitats locals organitzen comparses per participar al ‘Diumenge de Comparses’. També s’organitzen comparses per participar al Vidalot»; Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de «Avui aquesta activitat és la celebració més important del carnaval local. El seu dia és el diumenge de la setmana de carnaval. Totes les comparses surten de les seves entitats a les 9 del matí, a les 11 és l’hora d’esmorzar, i un cop refrescats continuen fins les 3 de la tarda. Les entitats locals s’organitzen i hi participen amb la seva Comparsa. Surten de l’entitat encapçalats amb la bandera de l’entitat i un grup musical a recórrer els carrers de la ciutat. Marxen al ritme de la música del grup. Quan es troben en una altra entitat s’estableix una batalla de caramels entre els comparsers. Actualment solen trobar-se a migdia a la plaça de la Vila per entaular la guerra final de caramels.»
Brotons, Lèxic carnavalesc, 359: «Comparsa / Comparses. La Comparsa és aquella festa del carnaval vilanoví que fora de Vilanova és coneguda com «la batalla/guerra de caramels». Per a un vilanoví, però, sempre serà la Comparsa, en singular, malgrat que els programes d’actes parlin de «les comparses», en plural, sens dubte referint-se al cada vegada més elevat nombre d’entitats que hi participen amb les seves banderes. En tot cas, l’ús genuí en singular està acreditat pel nostre record infantil, quan, sent estudiants d’EGB, demanàvem a la noia que ens agradava: «¿Vols sortir amb mi a la Comparsa?»
Moya, Calendes, 44: «A Vilanova i la Geltrú es fan les comparses, mena de desfilada de disfresses (no pas màscares) que, al so de músiques i precedida cada comparsa d’una bandera, corren per tota la ciutat, empenen, quan es troben entre elles o els provoques des d’algun balcó, aferrissades batalles de caramels».
Rauxa, xauxa: «El més típic i conegut arreu del carnaval vilanoví són les comparses de diumenge... Els grups conflueixen al migdia a la plaça de la Vila, on es fan guerra de caramels...»