A COLLXARRÓ
locu. | ||
A collibè, portar algú a les espatlles.
COMENTARIS:
Vidal Urpí Parla cubellenca: «diem collxarró i no coll-i-bè quan algú va sobre el coll i les espatlles d’un altre, cama aquí, cama allà o sobre els lloms (portava el nen a coll-xarró). La paraula no surt als diccionaris i podria ser exclusiva de Cubelles [...] Es tracta d’una “palatalització de l’alveolar fricativa sorda en posició inicial” (cf. xíndria, xixanta...), vist que al DCVB ja aporten a l’entrada a coll-i-be el sinònim a collsarró; també registren a l’entrada sarró la locució Portar algú al sarró: portar-lo a l'esquena o damunt l'espatlla, al voltant del coll.
ETNOPOÈTICA:
13/5/23, O. Pi de Cabanyes suggereix que provingui de “sarró” ‘bossa que els pastors es pengen del coll’.
