COCÓ, COCONA
m., f. | topon. agric. | |
1. m., f. topon. Clot natural en un ↑rocallís que queda ple d’aigua de pluja.
2. m. agric. A la Bisbal, barraca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Bolets i animals, p 240: «Cocó / Cocons - Són petits bassals d’aigua que recullen aigua de la pluja. Moltes vegades estan excavats (de forma natural) en roca calcària, però a vegades també poden estar en d’altres racons.»
Borrut Basses, pous, p 13: «Generalment aprofitaven cavitats a la roca (el que avui anomenem cocons)»; p 45: «a les nostres contrades entenem cocons les petites concavitats a les roques i que habitualment es cobrien amb una petita barraca de pedra seca per protegir l’aigua emmagatzemada»
Carbonell Virella Noms lloc Olivella, p 49: «Un cocó és un clot natural en un rocallís que queda ple d’aigua de pluja».
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 124: «... un cocó és un clot natural a cel obert, normalment damunt d’una roca o un rocallís, on s’hi diposita l’aigua de la pluja. A la contrada també es fa servir la forma femenina cocona».
DCVB. COCONA. f. Cocó, clot dins una penya (Muntanyes de Garraf).
Excursions Penedès: “Olesa / pont Arcada” «Aquí explicarem què és un cocó o cocona, també cadolla. En el nostre massís hi ha molts cocons. És un clot natural en un rocallís que queda ple d’aigua de pluja. El mot és un pretopònim documentat al Penedès a l’any 1017: ipsos coconos. Cocó prové del llatí caucus que significa got o tassa.»
Giralt Vocabulario viña: COCÓ. Barraca. Refugi del pagès en cas de mal temps i, també, lloc per a guardar-hi els estris de treball (La Bisbal).
Latorre Noms Santa Oliva, p 186: «el Cocó. Era una petita cavitat on degotava l’aigua quan havia plogut».
Lorenzo Parcs Naturals, p 59: «Els cocons o cocones són també denominacions locals per als pous de filtració que es van fer imprescindibles per a l’assentament humà i el desenvolupament de l’activitat agrària al massís (Garraf)».
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 216: «cocona, la Arreu del domini del català, dels clots d’aigua permanent en terres càrstiques, se’n diuen cocons, i, per tant, són de gènere masculí. En el massís de Garraf, però, tenen el nom de cocones i són femenins.»
Pla / Ventura / Vives Camí ral, p 240: «Un cocó o cadolla és un clot natural a la penya on es forma un petit bassal.»
Sadurní Folklore II, p 57: «Barraca. A la Bisbal en deien cocó»
Sadurni Sant Pere, 257: «cocó: clot natural en la roca, dins el qual s’hi posa l’aigua de pluja».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas La Nari, p 42: «asseguts familiarment prop de l’aigua preciosa i mansa del cucó... el cucó, podem considerar-lo com una forma de font eterna».
Bàyer / Guasch Itineraris Gaià Foix Anoia, p 129: «hi ha un petit corriol que ens porta fins a uns cocons, un dels quals és força bonic, tot i ser fet per la mà de l’home. Sembla una mena de pou fet amb pedra seca...».
Bàyer / Guasch Itineraris Gaià Foix Anoia, p 177: «hi trobem un pou antic, o potser més aviat una cocona. Té el nivell d’aigua força alt.»
Borrut Basses, pous, p 45: «Els cocons i petits pous excavats a la roca eren el recurs bàsic per a emmagatzemar: petites però suficients quantitats d’aigua,»; Borrut Basses, pous, p 45: «Cocó del Beu i Tanca. Aquest nom li posaren els caçadors quan el van arranjar... per tenir aigua de boca per als gossos quan anaven a caçar. Hi posaren una porta metàl·lica i una ceràmica on diu “beu i tanca” per tal que la gent que el fes servir no deixés la porta oberta.»
Iglésies Gaià, Foix, Miralles, p 290: (Itinerari de Castellví a Marmellà, al Montmell i a Santes Creus) «3 h 20... En una vinyeta a l’esquerra hi ha un cocó».
Milà Franco Borregaires, p 13: «un dels escassos pous o “cucones”, que el massís guarda amb gran cura.»
ONOMÀSTICA:
toponímia:
Aguiló dicc.: COCONS. masia prop de Vilanova i la Geltrú.
Amigó, Onomàstica Tamarit, p 108: «La parada del Cocó. Dins les terres de mas de Clarà. Hi havia un bassot on es paraven teles per caçar ocells amb paranys».
Amigó, Onomàstica Tamarit, 108: «Els Cocons. És al terme del Catllar, una antiga quadra.»
Borrut Basses, pous, p 44: «Cocons de ca l’Orga (Beu i tanca) i de cal Rabassó».
Carbonell Virella Noms lloc Olivella, p 49: «Fondo del Cocó, Puig del Cocó, la Cocona, Pla de les Coconetes».
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 124: «altres cocons escampats pel massís del Garraf: el cocó de la Talaia, el cocó de la Portadora de Cunit, el cocó d’en Bou vora cal Domingo de Canyelels, els cocons de Viladellops, a Sitges, la cocona de Vallgrassa, la cocona Sivina i la cocona Sustrella, etc. Recordem que una masia de Ribes, propera a la de Xoriguera, és coneguda per “els Cocons”».
Excursions Penedès: “Geltrú / Sota-ribes” «enfront de la masia dels Cocons... a les envistes dels Cocons»
Parés Diversitat lèxica: «cocó / cocona: ‘Clot natural’; topònims vius: a Cubelles hi ha una muntanya que rep el nom de Cocó i a Sant Pere de Ribes el topònim els Cucons; Recollit cocó a Calafell, Olivella i Ribes, i cocona a Sitges i Vilanova.»
Selfa Onomàstica Vespella, p 25: «los cocons de l’Acatí. Un cocó és un clot a terra on ficaven els paranys per agafar moixons.»
malnominació:
Ferret Motius Ribes: «Llarg dels Cocons».
